6. CAMINS

Camins que ara s'esvaeixen,

camins que hem de fer sols.

Camins vora les estrelles,

camins que ara no hi són.

 

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,

Per les parets de l’amor, sobre la pell.

Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes,

Ara som dos fills del sol, en aquest desert.

 

Mai no és massa tard per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor.

 

Camins, somnis i promeses,

camins, que ja són nous.

​

No és senzill saber cap a on has de marxar,

pren la direcció del teu cor.

Mai no és massa tard per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor.

 

Camins que ara s'esvaeixen,

camins que has de fer sol.

Camins vora les estrelles,

camins que ja són nous.