Cançons per l'hivern 2022

I així és com ho recordo, va ser un nen que estava perdut al desert
i amb la seva manera d'entendre les coses de cop se'm va obrir un univers.
Potser només va ser un somni a causa dels deliris de la set,
però alguna cosa dins meu es va moure al sentir la rialla d'aquell nen.

​

I allà vaig aprendre que tot depèn de mi
i que tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir.

I allà vaig aprendre que l'essencial és invisible als ulls,
que aprendre a estimar i ser feliç és el que vull.

​

No sé si va ser real quan em parlava de roses i de baobabs,
o de guineus que eren amics increïbles quan es deixaven domesticar.

No responia a les meves preguntes i em regalava un silenci inquietant,
em vaig anar fixant amb les coses petites que són en realitat les importants.

​

I allà vaig aprendre que tot depèn de mi,
i que tots tenim un petit príncep a dins, només cal voler-lo sentir.

I allà vaig aprendre a mirar-me el món d'una manera diferent,
i això ho va fer ell.

 

I allà vaig aprendre a recordar que jo també vaig ser un nen.
És el que ens passa a les persones grans que sovint ens n'oblidem.

I allà vaig aprendre que l'essencial és invisible als ulls,
que aprendre a estimar i ser feliç és el que vull.

​

I ell va ensenyar-m'ho com ningú.